El concepte bogeria s’utilitza per a definir qualsevol actitud excèntrica. És una paraula comodí. Tant serveix per a un malalt mental com per algú que mostra tendències díscoles o descontrolades. L’artista Jean Dubuffet és dels primers que s’interessa per l’art dels individus diferents i encunya el nom Art Brut, que descriu les manifestacions artístiques dels pacients dels hospitals psiquiàtrics. A Dubuffet no li agradava gens l’etiqueta “art dels bojos”, perquè sostenia que tots tenim un potencial creatiu i que tota persona allunyada de l’ordre social i la formació artística –autodidactes, solitaris, marginats– pot desenvolupar-lo. Indirectament hi ha un elogi del primitivisme expressiu i la innocència vital del bon salvatge rousseaunià. Des de la dècada del 1940, Dubuffet aplega una gran col·lecció d’aquesta classe de obres, sobretot d’esquizofrènics, i les divulga i exposa amb el segell Compagnie de l’Art Brut.
Marta Camps és una jove dissenyadora gràfica i fotògrafa. Quan encara era estudiant d’últim curs a Bau, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, pren la decisió que el seu treball de final de grau (TFG) es fonamentarà en l’Art Brut. Selecciona un conjunt de pintures i dibuixos de gent amb trastorns mentals i en fa una interpretació fotogràfica. Amb la brillant posta en escena aconsegueix el que era més difícil: que les fotografies estiguin a l’alcada d’uns documents espontanis que atrauen per la seva qualitat.
El projecte de Marta Camps va comptar amb el recolzament de l’entorn. Les persones fotografiades són amics i familiars propers, que s’oferiren voluntaris per a transformar-se en els traços vivents d’obres de malalts psiquiàtrics. Aquest tipus de pacients acostumen a autoretratar-se. La pràctica artística és una teràpia útil per a diagnosticar-ne l’estat d’ànim i la situació actual dels seus conflictes. El plantejament de la Marta no deixa impassible. El pare, la mare, l’àvia, l’amiga, adopten la personalitat d’un altre. Després del body art, el maquillatge i de l’oportuna alquímia digital, els éssers estimats encarnen l’expressió d’algú que va caure als abismes de la ment. La mal anomenada bogeria entra a casa amb la franquesa d’un veí que hagués premut el timbre de la porta.
Sigmung Freud, a l’any 1919, escriu sobre la inquietant estranyesa i s’hi refereix com aquella cosa que havia de quedar oculta sota la màscara quotidiana, però que ha sortit a la llum i res ja no és com abans. La por a l’insòlit aflora i trasbalsa amb sensacions contraposades. El món íntim, fins aleshores conegut, presenta ara el símptoma sinistre de la dualitat i fa de mirall del doble que duem a dins. Un que és com nosaltres i a la vegada el nostre contrari. El treball de Marta Camps explora els efectes d’aquesta ambivalència. La família i els amics són ells i ja no ho són. Els fotografiats, sota la lucidesa feridora de la idea artística, es tornen aliens i llunyans. Dobles amb una identitat traçada als pavellons de psiquiatria.
Gemma Huguet, filla gran d’Enric Huguet, m’explica una anècdota que trobo d’allò més poètica. A les il·lustracions de Calcium Forte Sandoz del seu pare, a les quals dedico una entrada de blog, hi apareixen les tres filles del dissenyador gràfic. 
L’adolescent amb el cabell amb trenes és ella. El nen mig girat, la Núria Huguet i el fetus de la dona embarassada, la Laura Huguet, a la panxa de la seva mare. El dibuixant recrea les seves filles i n’exhibeix la profunditat màxima de l’anatomia: els ossos. La mirada radiològica de l’art fa que una família normal i corrent es converteixi, com en les fotos de Marta Camps, en una inquietant estranyesa.
DISSENY 