El dissenyador Albert Isern ostenta dues plusmarques difícils de superar: ha estat President de l’ADG-FAD durant disset anys (1972-1989) i publica el 2007 una autobiografia gràfica en un volum de 2.272 pàgines, 17 cm de llom i un pes herculi de 3,8 kg. Un llibre-objecte que, a més de permetre la lectura, serveix per a la salut gimnàstica de la mirada i dels braços. Si amb això no n’hi hagués prou, Isern és l’autor de quinze blogs (quinze!), on s’hi manifesten tots els interessos que enriqueixen la seva trajectòria humana. Totes les coses per les quals, segons ell, val la pena existir. Ara, en aquesta línia de batre rècords, el nostre prolífic dissenyador ens presenta al Centre Cultural El Carme de Badalona l’expo Món icònic, una mostra retrospectiva amb 20.000 peces físiques o projectades en pantalla que recull els treballs de cinquanta anys de carrera professional. Hi ha temps per a visitar-la fins a l’11 de març del 2018. No us la perdeu.
L’exposició Món icònic queda ordenada en catorze àmbits: Disseny (amb 7 apartats), Voltant pel món, Do not disturb, Tresors, Auto Biogràfica, Blogs Món Icònic, Monkeys in Love i Llocs i Moments. La secció més significativa correspon als projectes realitzats per Albert Isern en mig segle de professió, però no hi falten les imatges que pertanyen a l’univers més íntim de la persona. Gran transversalitat de temes que genera algun desconcert. Resulta estrany, per exemple, que a l’expo s’inclogui un àmbit com Do not disturb, que combina la projecció de fotos de llits desfets d’hotels amb escenes eròtiques de l’art universal. L’argument que es dóna és que els viatges també tenen les seves nits. Isern ha viatjat molt i la metàfora del viatger com a actitud –transeünt de curiositat insaciable– sembla el concepte des d’on s’articula el muntatge expositiu. Món icònic es recorre com un viatge gràfic que exhibeix totes les experiències visuals i vivencials del dissenyador.
Aquesta filosofia de trànsit continu, aquest anar i tornar entre disciplines i territoris distints, es confirma també en el currículum d’Albert Isern. A més de dissenyador, esdevé docent, editor, comissari i col·leccionista d’imatges i objectes de disseny. Ha exercit en els camps de la identitat corporativa, el sector editorial, el packaging o el cartellisme. Nascut el 1940, Isern se situa en la generació posterior a la dels membres de Grafistes-FAD, amb els quals és inevitable establir-ne comparacions pel que fa al nivell visual i al modus operandi. Les obres del nostre dissenyador, a diferència d’alguns d’aquests grafistes històrics, no es distingeixen per tenir un estil artístic o il·lustratiu d’autor, sinó que el codi gràfic de les imatges s’ajusta d’una manera tècnica a les necessitats comunicatives del missatge.
El primer cartell editat d’Albert Isern data del 1968. És el de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya. Des d’aleshores, la seva producció cartellística ha estat incessant. El 1976 i el 1982 signa dues peces que s’integren en la memòria política dels país. Es tracta dels cartells de les pel·lícules La ciutat cremada i Victòria! del cineasta Antoni Ribas. A mitjans de la dècada del 1970, Isern comença una llarga relació professional amb la Fira de Barcelona. D’aquest vincle, en neixen cartells per als salons Hogarhotel, Expohogar, Expomóvil o el Mercat del Vehicle d’Ocasió. El 1992 crea un cartell per als Jocs Olímpics i el 2011 comissaria i participa (amb un cartell d’homenatge a Mondrian) en uns actes de suport a la comunicació impresa, sota l’auspici de Graphispag, on hi col·laboren 46 cartellistes d’anomenada. Albert Isern dissenya també imatges corporatives impossibles d’oblidar. Els logotips de la sala de festes Bikini, del 1969, o el de la llibreria Look, del 1982, són imatges que formen part de la sociologia cultural d’una època.
De la tasca d’Albert Isern com a editor-dissenyador, cal esmentar Creativity News (1990-1996), una revista mensual dedicada a les diverses disciplines de disseny que les empreses i institucions utilitzaven per a difondre la seva imatge. Les portades d’aquesta revista es caracteritzen per un mestissatge entre les influències del pop art i el constructivisme rus. Una mena de festa iconogràfica postmoderna entre el capitalisme i el comunisme. Les inicials CN i la numeració dels exemplars es componen amb la Kopek Bauhaus, una tipografia dissenyada per Isern el 1988. El nom amb què es bateja l’alfabet esdevé força significatiu: es forma amb els noms de la cèlebre escola d’art i arquitectura fundada per Walter Gropius i el kopek, una petita moneda que equival a 1 cèntim de ruble. Després del triomf de la revolució del 1917, les noves autoritats comunistes reclamaven als artistes de l’avantguarda russa que fessin “un art de cinc kopeks“, és a dir, un art planer que fos ben fàcil de comprendre per a tot el poble. Amb la Kopek Baubaus, Isern rendeix tribut a la precisió estructural bauhasiana i a la creativitat dels grafistes soviètics de principis del segle XX.
Un dels trets identitaris de no pocs treballs d’Isern és l’ús de la Futura, una lletra de pal sec dissenyada per Paul Renner el 1927 per a la foneria Bauer. Aquesta tipografia s’estructura amb formes geomètriques bàsiques com el cercle, el quadrat o el triangle. La Futura simbolitza en el moment que surt l’esperit de la nova tipografia (Bauhaus, De Stijl) i una alternativa moderna als vells caràcters gòtics i romans. Si com declara el tipògraf Robert Massin la lletra és el mirall de l’home, el polifacètic reflex d’Albert Isern es dibuixa amb un corpus conceptual de geometria pura.
En un cartell del 2011 per a una exposició, Diseño luego pienso, Isern porta el plantejament filosòfic de René Descartes –Cogito ergo sum– a la parcel·la gràfica i defineix el disseny com una professió del pensament aplicat. Així es desglossa el sil·logisme cartellístic a la manera descartesiana. Premissa 1: estic dissenyant. Premissa 2: si dissenyo, sóc viu i penso. Conclusió raonable: per tant penso! Segons Isern el fet de pensar esdevé l’essència mateixa de la comunicació: què diem, a qui ho diem i com ho diem. En paraules literals del nostre dissenyador “és en el com on es pot desplegar tota la creativitat”. Nombroses frases intenten establir com funcionen els processos cognitius d’això que en diem disseny. Algunes opten per la bellesa volàtil de la lírica. Per a Enric Huguet “el dissenyador és un poeta i un lingüista de les imatges gràfiques del món”. Poetitzem-nos, doncs, sense desatendre funcionalitats.
DISSENY 