Els rostres ferits

Des dels vint anys la il·lustradora Paula Bonet viu enamorada d’un home baix i enèrgic, d’idees clarividents i sensibilitat versàtil: François Truffaut. El cineasta parisenc, mort el 1984, s’ha convertit per a ella en un autèntic gurú espiritual. Films mítics com Les Quatre Cents Coups, La peau douce o Fahrenheit 451 esdevenen sagrades peçes de culte per aquesta autora de Vila-real (Castelló). Sorprèn una mica que una persona nascuda el 1980 conegui Truffaut i encara més que li entusiasmin tant les seves pel·lícules. Gairebé tot en la Paula sembla atípic i vertiginós. En a penes quaranta-vuit mesos passa de ser una dibuixant poc coneguda a transformar-se en un dels noms de referència de la il·lustració d’avui. Un ascens meteòric que té els seus riscos. Sortir de l’anonimat i arribar a la cúspide de l’aparador mediàtic requereix alguna cosa més que talent. Cal un cervell ben moblat per a digerir l’èxit i tornar-se immune a les enveges i als plagis.

Les obres de Paula Bonet agraden al gran públic. I molt. Els admiradors li segueixen la trajectòria amb fidelitat i hi ha qui roba dels murs els pòsters fets per ella per endur-se’ls a casa, en un acte inequívoc de fetitxisme gràfic. Les alumnes dels cursos d’i·lustració de les escoles d’art i disseny somnien amb triomfar a l’estil Bonet. Fins i tot un senyor de Texas es tatua al cos un dels seus autoretrats. A voltes la fama presenta aspectes anguniosos. No ha de ser gens còmode saber que la teva cara és a la pell d’un perfecte estrany. Però, ¿quines són les causes de l’acceptació majoritària dels personatges femenins creats per la il·lustradora castellonenca? Paula Bonet explota el mateix mètode narratiu que Trufautt. Els films del director s’inspiren en episodis biogràfics i parlen dels temes que el turmentaven. Bonet, com el cineasta, il·lustra les circumstàncies viscudes, les pulsions, els traumes, els anhels. Allò intangible que bull dins de l’ànima de l’artista i que necessita emergir com un guèiser alliberador.