Death of print?

Dues cronologies destaquen de forma decisiva en el caràcter evolutiu de la comunicació. Entre els anys 1440 i 1450, apareix a Europa la impremta, un mètode mecànic apte per a reproduir textos i imatges en paper, tela i altres materials. El 1993, Adobe Systems comercialitza la primera versió del PDF, fitxer de document electrònic que es pot crear i llegir en qualsevol sistema operatiu. La diferència entre aquestes eines de publicació esdevé òbvia. La impremta precisa del suport físic mentre que el PDF respon a l’antic somni de l’oficina sense papers. Un somni que s’ha convertit en un malson per als impressors. Les xifres canten. El consum de cel·lulosa no para de disminuir arran de l’ús de les noves tecnologies i, malgrat els esforços de la indústria gràfica per a reinventar-se, el futur a mig termini es presenta massa incert. Només el packaging sembla aguantar bé l’ofensiva digital.

A començaments del 2011 es commemorava el quaranta-cinquè aniversari de Graphispag, un dels grans salons de referència de les arts gràfiques. Era la celebració idònia per a reivindicar el protagonisme cultural i artístic del producte imprès en la societat contemporània. Així ho van entendre Albert Isern i la Fira de Barcelona, que van engegar la iniciativa GG45, un projecte expositiu que aplegava els cartells de 46 dissenyadors, alguns d’ells premis nacionals de disseny, amb l’objectiu de proclamar la vigència absoluta de la comunicació impresa en plena era d’internet. Sis anys després del projecte GG45, una conclusió turmenta l’esperit dels adeptes a la galàxia Gutenberg: quan els històrics, i no tan històrics, del grafisme han de dissenyar cartells de defensa del mitjà imprès vol dir que el sector es troba en decadència. El totpoderós món virtual sembla que guanya la partida.