Taxi Driver

L’arquitecte Le Corbusier creia que les quatre funcions d’una metròpoli són viure-hi, treballar-hi, divertir-s’hi i desplaçar-s’hi pels carrers. Tothom qui resideixi en una ciutat constata que aquesta simplificació, que potser ha valgut per als principis filosòfics dels estudis d’arquitectura, no té mai en compte la naturalesa imprevisible del factor humà. Les aglomeracions metropolitanes guanyen caràcter amb els usos i costums de la gent que hi habita. L’escriptor Italo Calvino, a l’obra Le città invisibili, bateja cada nucli urbanístic amb noms de dona. Sovint les ciutats es mesuren amb criteris subjectius: apareixen als ulls del viatger com un teatre captivant d’edificis i artèries, que s’ha de conquerir amb tots els sentits. L’anatomia de l’urbs pot convertir-se per a l’individu en trànsit en objecte de desig, en territori de perplexitats on paga la pena entrar-hi i explorar-ne les contradiccions.

El fotògraf Jordi Nebot fa de taxista a Barcelona. La feina de conductor li permet recórrer la ciutat i examinar-la des d’un punt de vista únic: el d’un creador que utilitza els itineraris per a reflectir d’una manera peculiar les escenes de la dramatúrgia urbana. Des de l’any 2013, Nebot treballa en la sèrie fotogràfica Taxigrafies. Com el seu títol suggereix amb intel·ligència, es tracta d’una col·lecció d’instantànies captades amb la càmera dins d’un taxi. El vehicle es torna observatori ambulant. El taxista-fotògraf reconeix el paisatge de les vies públiques i hi atrapa moments fugaços de l’activitat al carrer. El trajecte és la gènesi de la mirada. Cada adreça, cada zona que es visita, resulten una promesa de curiosos impactes visuals. El parabrisa i les finestres de l’automòbil delimiten l’enquadrament de les imatges. El paspartú on es manifesta l’atzar.